4 d’octubre del 2011

El Celler dels Joglars, alta cuina de Km0 al Pallars

De vegades passa, i quan passa és un plaer indescriptible. Trobar un oasi de gastronomia d'altíssim nivell al mig del Pirineu, a Montardit de Baix, a tocar de Sort, al Pallars Sobirà, és com un miracle. Un miracle fet realitat per en Joan Luque, un gran cuiner i millor persona, que ens va atendre com a reis al seu restaurant Km 0 i Slow FoodEl Celler dels Joglars.


La celebració que hi vam anar a fer mereixia tastar vàries menges de la seva extensa carta i acompanyar-ho d'uns quants vins de la terra, d'agricultura ecològica. En Joan mira de complir al màxim amb l'objectiu del menjar de proximitat, dels aliments de menys de 100km a la rodona, que no contribueixen a l'escalfament global per culpa d'un excés d'emissions de CO2 pel tranport. I ho aconsegueix produint els seus propis vegetals d'hort, explorant les diferents varietats micològiques de la zona i tractant amb els ramaders i els carnissers més curosos amb la qualitat i el tractament del producte. En surten uns plats senzills i que busquen sobretot l'essència original del sabor del producte.


La carta del restaurant és extensa, i són molts els plats que vam poder tastar, en un menú que ens va dissenyar especialment en Joan, i en destaco uns quants especialment saborosos: el carpaccio de cèrvol amb fruits secs i codonyat, una carn fina que no semblava de caça; la crema de ceps amb profiterols de foie, amb un sabor intens de bosc i de terra; el filet de vedella reposada amb múrgoles i cassis, una carn melosa acompanyada d'una salseta concentrada de bolet (i sobretot sense crema de llet!); el dau de bacallà amb el pil pil de festucs i els tallarins de sèpia, genials; i les postres, amb el mojito de cullera, una combinació de granissat i gelatina amb menta al gust, i després amb el festival de xocolates de diferents textures.

La carta de vins és ben triada, amb una aposta clara pels Costers de Segre i per petits cellers ecològics de diverses D.O. catalanes. Bravo! Ben aconsellats en tot moment, vam poder maridar de forma adequada cada plat i ens va fer descobrir el blanc i el negre de Ónra, de Cellers La Gravera. L'Ónra blanc, una combinació de Sauvignon Blanc, Garnatxa Blanca i Chenin, floral i complexe, amb un color ben pàl.lid; i L'Ónra negre, que barreja Garnatxa, Merlot i Cabernet, un vi persistent en boca. I no només ens va sorprendre amb els vins, sino que ens va sorprendre en els postres amb un Dolç de Mataró que és ben difícil de trobar al mercat i amb una varietat impressionat de ginebres i tòniques per acabar l'àpat amb uns quants combinats de luxe: 209 amb Original, Mombassa amb Fever Tree, Citadelle amb Schweppes Heritage, Tanqueray 10 amb Fever Tree, Martin Miller amb Heritage,... un tast improvisat de gintònics en el qual vam tenir dificultats per triar quin era el millor. I no ho vam aconseguir, ho vam gaudir!

El projecte dels propietaris va més enllà i gestionen també un hotelet rural en el mateix casalot restaurat, L'alcova, que no vam tastar, ens queda pendent per quan hi tornem. No tinc dubte que amb els mateixos estandards de tracte i qualitat, és a dir, excel.lents. Perquè això és el millor, per sobre de tot: la calidesa i la proximitat d'en Joan, que et fa viure un àpat com una experiència dels sentits i un acostament a l'autenticitat dels productes gastronòmics de la terra. Llarga vida als exploradors del sabor genuí dels aliments!!!

29 d’agost del 2011

En autocaravana per Itàlia

Aquest estiu hem provat una nova manera de viatjar, l'autocaravana, i ha estat una gran experiència. I quan ho he explicat a amics i coneguts, molts han mostrat interès en saber detalls, perquè és un tipus de viatge que atrau: el fet de poder fer ruta i alhora tenir la certesa de poder parar i dormir en qualsevol indret, i de poder cuinar i viure l'entorn amb llibertat.

Hem recorregut el nord-est d'Itàlia, des de Bergamo, passant per Venècia, els Dolomites i el Llac de Garda. Apunto aquí algunes de les idees i conclusions del viatge:

- L'opció Fly & Drive és un gran encert. Agafar un low cost fins a Bergamo i allà llogar l'autocaravana és ple d'avantatges (sempre i quan el vol no es compliqui i acceptant que no serà un vol còmode...). Vam llogar-la a Camper Valtesse, una petita botiga d'un suburbi de Bergamo que, gràcies a la màgia d'internet i a una pàgina optimitzada i multiidioma, surt la primera al google (un exemple de que qualsevol negoci pot vendre a tot el món). El preu del dia de lloguer és la meitat del preu de lloguer de la mateixa autocaravana a Barcelona! (escandalós). I l'estalvi addicional que tens és que guanyes un dia, el que trigues com a mínim de viatge fins a a la Llombardia i el Véneto. No cal dir que guanyes encara més si et planteges el mateix per recórrer CentreEuropa o Escandinavia.

- Val la pena reservar tot de complements en el lloguer, com ara taula i cadires de camping, tendal, falques, la roba de llit i les tovalloles, etc. I també el gps, en algun moment ens hagués anat bé i no el teniem.

- És també absolutament recomanable mirar algun model d'autocaravana que disposi d'aire condicionat a la cabina a part de la zona de conducció. En ruta, a l'estiu, la temperatura a la cabina és alta i el viatge es fa molt més pesat.

- Italia, almenys al Nord, i em fa l'efecte que tota Europa, està molt ben preparada per aquest tipus de turisme. Hi ha moltes zones d'aturada per autocaravanes, amb serveis addicionals apart de l'aigua i la corrent. També en els campings estan preparats. Molt recomanable baixar-se abans alguna guia de les múltiples webs d'autocaravaning que es poden trobar (a Itàlia per exemple aquesta o aquesta altra), o si tens ipad o algun altre tipus de tablet, comprar la guia d'àrees a zinio.

- Per internet vam trobar tot tipus de llocs per fer-hi nit, amb serveis addicionals i a preus molt bons. Per exemple, l'AgroCamping Al Bateo, a Punta Sabbioni, vora Venècia, des d'on accediem amb el Vaporetto en 30 minuts a Piazza San Marco. Un petit espai superfamiliar i ben ajardinat, amb una botiga de productes de l'hort de la casa ben saborosos. Alternativament, tota aquella zona està plena de campings, tipus Castelldefels. I al llac de Garda, a la vila de Tórbole, quasi a tocar de l'aigua, Area Transit, exclussivament per autocaravanes i ben cuidada. Més amunt, al sud Tirol, vam estar al camping Lago di Dobbiaco, més típic camping amb tot tipus de tendes, roulettes i motorhomes. I sino, vam estar a un parking per autocaravanes a Cortina d'Ampezzo per 12€/24h, enmig de la muntanya. I en vam veure un altre de ben preciós vora el Llac de Misurina, punt de partida d'excursions pels espectaculars Alps Dolomítics. La llibertat de poder combinar nits a la vora de la carretera amb altres nits o varis dies en una espai més còmode amb dutxes i super (i àrees d'aigües grises i negres, per suposat) fa que viatjar en autocaravana sigui una experiència ben interessant.

I fora pors! Conduir un trasto de 7,5m és ben fàcil. Està clar que per visitar ciutats no és el millor mitjà, més viat és poc recomanable, però és ideal per la muntanya i l'interior, i per viure la natura en primer pla.

30 de maig del 2011

Quina temporada més bèstia!

Si a l'agost del 2010 ens haguessin dit....:

- que els tres títols importants de la temporada en els haurem de jugar en 20 dies contra el Madrid del Mourinho i dels 500 kilos en fitxatges.
- que el Xavi estarà lesionat 2 mesos al principi de temporada
- que el primer partit de Lliga a casa el perdrem contra l'Hércules, recent ascendit, degut al cansament pel Mundial guanyat per La Roja.
- que el Puyol estarà lesionat els darrers 4 mesos de la temporada
- que veurem jugar el Busquets i el Mascherano de parella de centrals. És més, el Mascherano salvarà una pilota al darrer minut com a últim defensa per evitar caure eliminats a la Champions.
- que el Cristiano farà... 40 gols!!! a la Lliga i serà pichichi
- que per guanyar la Lliga un altre cop haurem de fer més de 90 punts
- que el Guardiola tindrà una hèrnia discal
- que el defensa més en forma no serà ni el Puyol ni el Piqué ni l'Alves, sino que serà l'Abidal, però que al març l'hauran d'operar de càncer de fetge i se'n sortirà; és més, jugarà els 90 minuts del darrer partit de la temporada!
- que acusaran a l'equip de dopatge des dels mitjans madrilenys, i que potser per això el Barça és l'equip d'Europa a qui li faran més controls antidoping sorpresa.
- que des de l'equip amb més faltes i amb més targetes de la Champions s'acusarà als jugadors de fer comèdia al camp per enganyar els àrbitres, i se'ns denunciarà per això a la UEFA.
- però que, malgrat tot, guanyaríem 5 a 0 al Madrid. (anda ya!)

Si això ens haguessin dit a l'agost del 2010, no ens ho haguéssim cregut, i si ens haguessin dit que segur que tot això passaria, hauriem signat que el Barça sobrevisqués i fes un paper digne a la temporada que tot just començava...

Doncs no, la temporada ha acabat d'una altra manera ben diferent. Hem fet el millor futbol que s'ha vist mai i hem guanyat la Lliga i la Champions.

Gràcies equip!