Nit de Manel al Coliseum

Segon concert que he pogut gaudir de Manel. Extraordinari! Els vaig veure fa dos anys al Palau i crec que han crescut molt com a grup. En aquella ocasió, amb un sol disc i una legió de fans, el concert va ser més festiu. Ara, que acaben una exitosa gira de presentació del segon disc, es presenten amb solidesa i arranjaments molt treballats. En el cas dels concerts al Coliseum, amb el suport d'una secció de vents i una de cordes, vuit instruments més sumats al quartet original, que donaven un cos molt més sòlid a la proposta musical.

Públic molt més madur que el que vaig veure fa dos anys, públic més moderat i que demostra que els Manel han estat capaços de fer arribar la seva peculiar poesia quotidiana a molta més gent, i això és un gran mèrit. Treure un primer disc i tenir èxit pot ser fruit d'una moda, d'un moment brillant però frugal. Treure el segon, continuar ampliant el públic i esgotant entrades en poques hores, concert rera concert, a Barcelona i per tota la geografia catalana i no catalana, ja no és casualitat. Que duri i per molts anys!

Redescobrint Antònia Font

Primera nit dels Antònia Font al Casino de l'Aliança del Poblenou per a presentar el seu nou disc Lamperetes. Un concert genial, fantàstic, amb molt bon ambient, en un teatre petit i atapeït de gent que s'esgargamellava cantant els temes d'aquesta banda de Ses Illes que ja acumula un munt "d'himnes" en la seva àmplia discografia.

Després de presentar fil per randa tots els temes del seu nou disc, ben ordenats i ben interpretats, han fet un repàs molt generós per tot de cançons meravelloses, dolces o rockeres, que havia anat sentit poc en el passat, però que ha estat tot un plaer recuperar. Un crack aquest Joan Miquel Oliver, ànima musical del grup, complementat per la veurra de'n Pau Debon. I el nou disc promet també molts temes d'aquells que no s'obliden, en especial "Calgary 88", una divertida història d'amor olímpic. Un dels grans grups actuals del rock català, a gaudir-lo per molts anys!