Segon concert que he pogut gaudir de Manel. Extraordinari! Els vaig veure fa dos anys al Palau i crec que han crescut molt com a grup. En aquella ocasió, amb un sol disc i una legió de fans, el concert va ser més festiu. Ara, que acaben una exitosa gira de presentació del segon disc, es presenten amb solidesa i arranjaments molt treballats. En el cas dels concerts al Coliseum, amb el suport d'una secció de vents i una de cordes, vuit instruments més sumats al quartet original, que donaven un cos molt més sòlid a la proposta musical.
Públic molt més madur que el que vaig veure fa dos anys, públic més moderat i que demostra que els Manel han estat capaços de fer arribar la seva peculiar poesia quotidiana a molta més gent, i això és un gran mèrit. Treure un primer disc i tenir èxit pot ser fruit d'una moda, d'un moment brillant però frugal. Treure el segon, continuar ampliant el públic i esgotant entrades en poques hores, concert rera concert, a Barcelona i per tota la geografia catalana i no catalana, ja no és casualitat. Que duri i per molts anys!
